A hores d’ara pocs recordan qui era Excalibur, el gos que va ser innecessàriament assassinat a Madrid per unes autoritats que no tenien i no tenen la menor idea de com gestionar un problema greu com és el contagi de l’ébola per part de la seva propietària, Teresa. 

Com sempre els gossos són els que paguen els plats trencats. L´imagino sol a la casa, assegut en el sofà, o arraulit en un racó bellugant la cueta quan va veure a la seva casa persones que li van semblar pròximes. Mai l´oblidaré mirant pel balcó, sense entendre res. Record molt bé la polèmica suscitada, les manifestacions de la gent, les recollides de signatures, com moltes persones famoses es van moure en les xarxes socials, els comunicats de la Comunitat de Madrid, informant que el 8 d’octubre de 2014 “havian eutanasiat al gos de l’afectada per l’ébola”, però tot això bo que es va fer no va servir de res, la caparrudesa de l’humà va prevaler davant un gos que, per a ells, no significava res: Perquè no era res seu. 

Puc imaginar-me el dolor d’aquesta família, contagiada per un virus mortífer, amb alguns dels seus membres que perden el treball, a més els maten al gos injustificadament i lluitant contra aquesta tremenda malaltia. Mentrestant, la incompetència continuava campant a pler i es permetia acusar infundadament aquesta pobra dona del succeït. 

Excalibur va morir innocent, sense tornar a veure als seus amos, sense tenir la culpa de res, i sense estar malalt ni contagiat, va morir per la desídia de certs “gestors” la ignorància dels quals no els permetia escoltar les veus dels científics especialistes que clamaven que la seva mort no tan sols era una barbaritat, si no que la seva vida era positiva per a conèixer la cura. No obstant això, ho van matar. 

Excalibur, en aquell moment, es va convertir sense saber-ho en el símbol de la llibertat contra la ignorància, mai un gosset mort havia tingut tant de poder, i en aquell moment teníem l´esperança que allò li passés factura als que havien de pagar, però això no va succeir. 

Va transcórrer el temps i l’oblit, i les notícies, i els dies, i avui, a l’octubre de 2019 m’ha vingut a la ment aquesta història d’injustícia, com solen ser gairebé totes les històries quan hi ha sacrificis de gossets. 

Excalibur observa des de l’arc de Sant Martí als qui et van estimar, i descansa en pau.. 

Article redactat per Concepción Far