El coronavirus és el tema de moda, crec que de poques coses s’ha parlat tant en els últims temps. Li atribueixen un origen animal, la que subscriu està en contra de la teoria, però no entraré en disquisicions de guerres víriques i de temes que no estan al meu abast, l’única cosa que pretenc és donar uns petits consells en relació als nostres gossos i la covid.
Sobre aquest virus s’està investigant i entenc que la ciència està encara molt verda per a concloure res, però sí que està demostrat que es pot contagiar de persones a animals, la qual cosa em porta a intentar comentar què podem fer perquè els nostres amics peluts no es contagiïn, atès que poc se sap també de la incidència del virus en ells.
Amb el que sabem, doncs, us puc indicar, i ja és una qüestió de sentit comú, que no s’ha de permetre que el teu gos o gat estigui en contacte amb persones o animals amb les que no convius, i per això és aconsellable evitar parcs per a gossos o llocs on es reuneixin les persones amb els seus animalons; en passejar amb el teu pelut, que sempre porti la corretja i intenta mantenir-lo, com a mínim, a dos metres de persones i animals.
En cas que estiguis malalt i tens un gos, aïlla’t de tots i d’ell també i, encara que et costi, que et costarà, evita acariciar-lo i deixar que et llepi o et besi, també compartir el teu menjar amb ell. Si creus que el teu gosset s’ha contagiat, no el portis al veterinari tu mateix, comunica’t amb ell o ella i demana-li que t’aconselli en forma virtual o que faci un pla per a tractar al teu amic. Simplement es recomana fer una prova als gossets que tinguin símptomes i que hagin estat exposats a una persona amb la COVID-19. I sobretot ! no et posis nerviós: hi ha
hagut un nombre ínfim de gossos i gats afectats pel virus de la covid i cap ha mort, només els van afectar símptomes lleus que es van curar a casa.
I cuida’t tu, que ells ens necessiten i som el seu món. Potser en aquests temps difícils seria bo conscienciar-nos que ells també siguin el nostre món, els nostres companys de planeta i aprenguem a apreciar-los, com a mínim, la meitat que ells ens aprecien, o (¿per què no?) ens estimen a nosaltres
