BLACKY, UN PEQUE DE 3 MESES PASTOR ALEMAN, – ADOPTADO!

22/05/12 Blacky (ahora Moss) ha sido adoptado!

Moss, como ahora se llama Blacky, ha encontrado a su ángel … Damià. A partir de ahora, vivirà feliz, con sus dos hermanillos perrunos, Roc y Nerón. Solo han pasado unos días desde la adopción, que ya tenemos un montón de fotos y algún video de Moss jugando con sus hermanitos.

Muchas gracias a los tres por darle esta oportunidad a Moss.  Aunque echará mucho de menos a su papi de acogida, Levi, que le salvó la vida, acogiendolo y llevando al pie de la letra el tratamiento para su recuperación del parvovirus, también sabemos que no dejará de tener contacto con él puesto que tanto Levi como Damià se han conocido y han acordado no dejar de tener contacto, para que Moss se acuerde siempre de Levi. Muchas gracias Levi, por hacer lo que has hecho por Pere (como tú le llamas). Él no lo olvidará nunca, ni nosotros tampoco ya que hemos sido testigos del amor que tienes por este bichito y el sacrificio que has hecho al acabar la acogida. MUCHAS GRACIAS A LOS DOS CHICOS!!!!!!

 

07/04/12  Blacky es un peque de unos 2 meses, Pastor Aleman, que llega a la asociación gracias a Núria, una colaboradora que se lo encontró sucio y lleno de garrapatas en el bosque. Después de pasar la visita del veterinario, Blacky es llevado a una casa de acogida.

Después de pasar varias semanas sin problema en su casa de acogida, Blacky comienza de repente a sentirse mal. Es llevado al veterinario de nuevo. Los síntomas son claros, y lo confirma una prueba médica: Blacky padece parvovirosis.

Queda ingresado en el veterinario para poder aplicarle dos tratamientos: Por una parte, suministrarle antibiótico intravenoso junto con el suero para evitar deshidratación y desnutrición. Por la otra, por suerte, hay un perrín que está donando sangre con muchos anticuerpos, después de haber superado la parvo hacía un mes. Esto ayudará al organismo de Blacky a intentar superar esta enfermedad que tan alto porcentage de mortalidad tiene.

Se hace un llamamiento desesperado para la ayuda económica de estos tratamientos. Agradecemos enormemente a todas las personas y asociaciones que se han movilizado para sacar a Blacky adelante. El Grupo Loanka, junto con algunos particulares, colaboran de forma escepcional con este caso y queremos agradecerselo de todo corazón.

Gracias a todos, Blacky sale del ingreso en veterinario a los 2 días. La recuperación ha sido casi milagrosa. Ahora falta que Blacky pueda tener una casa de acogida. Aunque María junto con sus hijos, estaban deseosos y encantadísimos de tener a Blacky en casa, tuvimos que buscar otra casa de acogida dónde no convivieran otros bichitos y dónde pudieran seguirse al pie de la letra las medidas que nos indicó el veterinario. Tanto es el cariño que han cogido a este peque, sin aún conocerlo, que le han escrito includo un precioso cuento que nos gustaría que leyérais (os ponemos el cuento al final del artículo)

Entonces aparecieron Levi y sus compañeros de piso, que se ofrecieron para hacer el tratamiento veterinario de Blacky en su casa.

A fecha de hoy, Blacky ya ha sido dado de alta médica del tema de la parvo, y estamos a la espera de poder vacunarlo esta misma semana.

Ahora necesitamos unos perfectos adoptantes para este pequeñín tan precioso. ¿Os animáis? escribidnos a elsnostrespetits@gmail.com

ELS NOSTRES PETITS NECESSITEN AMOR

 

Aquesta història és molt especial i crec que l’hauria-ho de llegir amb molta atenció.

 

 El sol es va amagar per uns dies, fins i tot sent una primavera preciosa, semblava que havia tornat la tardor a casa del Blacky. El Blacky es un gosset de dos messos que una nit fosca a la muntanya, algú sense masses escrúpuls va abandonar, i que algú amb molt d’amor, va trobar i se’l en va emportar a casa seva, ella es la Berta. En Blacky tenia por, estava brut , trist i tenia molta gana i molta sed, tenia el cos ple de garrapates i puçes i demanava ajuda amb els seus ulls.

 

 La Berta tornava de caminar per la muntanya de Collserola com cada matí , pero aquell dia va ser especial, va sentir un gamec i es va aturar, tots dos es van mirar i va començar la historia d’amor més maca que us podeu imaginar.

 

 

 

Corren cap al veterinari amb el Blacky darrera el cotxe, la Berta, resaba que pogues salvar-ho , era tan petit i tenia tant mal aspecte que fins hi tot ella ho dubtava.

 

 

 

La veterinaria va agafar en Blacky amb molta cura i va fer.li tot el que va poguer.Dues hores senceres van ser necessàries per netarjar-lo de tots el bitxos que tenia : garrapates , puçes i molta molta porqueria. És una cadell de dos messos, pastor Alemany, li va confirmar la veterinaria a la Berta,es veu que té moltes ganes de viure, perqué crec que sortira d’aixó. Encara és molt petit per vacunar-lo, aixi doncs caldrà que no surti de casa fins la vacuna li va dir. La Berta es va emportar al Blacky a casa seva .En Blacky va somriure a la Berta i li va fer un petó amb una llengua llarga i vermella a  la seva nova mare.

 

 Aquella nit, de cop, va començar a plorar , la Berta es va despertar i va trobar al seu gosset tirat al terra i amb molta pena. -Què et passa,què tens? – li deia la Berta.

 

En Blacky va començar a vomitar i a no voler beure ni menjar en tot el dia següent. Calia tornar a la veterinaria, així que va anar corrents perquè en Blacky no tenia forçes ni per estar dret.

 

 

 

Li van fer proves i la veterinaria va dir que estava molt greu , tenia una malatia molt perillosa que es diu, parvovirus, que normalment un cadell no soportava si no era amb molta sort o amb els anticossos de la mateixa malaltia d’un altre gos adult que ja l’hagués superat.

 

Era molt difícil la seva supervivència i feia falta que es quedés ingressat a la clínica i posar-li suero, s’estava deshidratant. La Berta es va enfonsar  i el seu cor va rebre un cop molt fort , tot això valia molts diners que ella no tenia.

 

Va deixar en Blacky a la clinica i va anar a demanar ajuda a laAssociació “Els Nostres Petits”, havia sentit parlar d’ells i sabia que l’ajudarian.

 

 L’Associació la va rebre i la va calmar i van demanar ajuda corrents a totes les persones que poguessim aportar diners per la cura d’en Blacky

 

 La resposta va ser inmediata, gràcies a persones de bon cor, en Blacky va rebre molts diners per poguer ser salvat. Li van poder posar una transfusió de sang d’un altre gos.

 

Ara en Blacky es troba ingressat perque està en observació, però fora de perill.

 

Cal encara molta ajuda per més gossos com en Blacky que han estat abandonats. L’Associació ha donat tots els seus diners per la cura tan costosa d’en Blacky, aixi doncs desde aquesta petita història us demano ajuda a tots el que voleu aportar amb ajuda econòmica o amb ajuda a l’Associació adoptant o acollint a molts gossos com en Blacky que necesiten ajuda i amor com ha tingut la sort de tenir ell.

 

 Per els que hagin llegit aquesta història i entenen el patiment de aquest preciosos animals,deixo la pàgina d’email: https://www.elsnostrespetits. com. A facebook també hi son, el grup és “Els Nostres Petits”, recordeu que són de la nostra Terra i tenen ganes de tenir una familia com vosaltres.

 

 Per al que volgui aportar ajuda económica us deixo el nùmero de compte , nomes cal donar el que es pugui;

 

 –       UNNIM 2074.0165.57.3347335877 (Concepto: BLACKY)

 

 Ah!, se m’oblidava en Blacky i la Berta són ara junts  lluitant tots dos per els seus amics abandonats, que els hi han salvat la vida. L’associació sinó rep ajuda ràpid haurà de tancar perque no té recursos per els altres gossos abandonats, jo m’en vaig corrents a ajudar-los.            

 

I tù, que faras?

 

Gràcies.


 

Deixa un comentari