S’acosta el Nadal, i sense entrar a valorar-la en el seu abast, sí que es pot dir que és època de regals. Anar a una botiga d’animals pot ser una festa per a un nen; hi ha uns preciosos cadellets de gos o de gat que són tan similars a peluixos o a joguines que donen a la criatura ganes de jugar.  “T’ho compraré, però ho has de cuidar” diuen els pares, “sí, sí”, diu el fill, i se l’emporten de la botiga amb un munt d’accessoris, no sé si tenint en compte o no que no es tracta d’una nina amb recanvis, sinó d’un ésser que sent.  El drama comença quan el cadell humà s’ha cansat del bebè animal, i són els pares els que l’han de treure al carrer, suposant que no faci les caquetes a casa i hagin de netejar-les. A partir d’aquí, la joguina, …

Adopta un gos per Nadal Seguir Llegint »

A hores d’ara pocs recordan qui era Excalibur, el gos que va ser innecessàriament assassinat a Madrid per unes autoritats que no tenien i no tenen la menor idea de com gestionar un problema greu com és el contagi de l’ébola per part de la seva propietària, Teresa.  Com sempre els gossos són els que paguen els plats trencats. L´imagino sol a la casa, assegut en el sofà, o arraulit en un racó bellugant la cueta quan va veure a la seva casa persones que li van semblar pròximes. Mai l´oblidaré mirant pel balcó, sense entendre res. Record molt bé la polèmica suscitada, les manifestacions de la gent, les recollides de signatures, com moltes persones famoses es van moure en les xarxes socials, els comunicats de la Comunitat de Madrid, informant que el 8 d’octubre de 2014 “havian eutanasiat al gos de l’afectada per l’ébola”, però tot això bo que es va fer no va servir de res, la caparrudesa de l’humà va prevaler davant un gos que, per a ells, no significava res: Perquè no era res seu.  Puc imaginar-me el dolor d’aquesta família, contagiada per un virus mortífer, amb alguns dels seus membres que perden el treball, a més els maten al gos injustificadament i lluitant contra aquesta tremenda malaltia. Mentrestant, …

Excalibur, el gos. Seguir Llegint »